Quan l’herba és verda

Sens dubte, la vida del petit pell-roja era l’ideal al qual aspiraria qualsevol infant europeu —amb la seva llibertat, els seus jocs al bosc i la pradería, les caceres, els ecos de les proeses guerreres dels homes i la fascinant vida en el tipi—. En la seva vida es combinaven la llibertat més gran amb l’aprenentatge d’una estricta disciplina i d’unes habilitats que eren absolutament imprescindibles per a poder sobreviure en aquell entorn natural, de gran bellesa però sovint perillós, en el qual es desenvolupava la seva vida. El nen indi madurava ràpidament, la seva educació començava ja quan neixia, i ell participava des del primer moment en la vida tribal. Acostumat a viure en el si de la naturalesa verge, de la qual aprenia constantment, i tot esforçant-se per emular les activitats dels grans —mares i guerrers—, l’infant indi creixia sa de cos i d’esperit. El seu estil de vida, amb el seu equilibri de llibertat i disciplina, pot aportar més d’una idea profitosa per a l’educació dels infants d’avui, la vida dels quals sovint es desenvolupa en condicions excessivament artificials.