Lògica i transcendència

Aquest llibre és una de les obres més filosòfiques de Frithjof Schuon, en el sentit que conté llargs capítols dedicats a qüestions específicament filosòfiques, com ara el relativisme, la noció de concret i abstracte, el racionalisme i també les proves de l’existència de Déu. Tanmateix, la dimensió estrictament filosòfica no és l’única qüestió tractada en aquest llibre, perquè, com és habitual en ell, l’autor dedica diversos capítols a tractar problemes propis de les teologies cristiana i musulmana, i a qüestions de la vida espiritual, entre les quals destaquen l’alquímia dels sentiments, el simbolisme del rellotge de sorra, el problema de les qualificacions i la naturalesa i funció del mestre espiritual. En altres capítols, Schuon aprofundeix en la funció de les imatges sagrades i de la bellesa, a més del paper del demiürg en la mitologia dels indis d’Amèrica del Nord i el significat del vot de Dharmakara en el budisme. Sens dubte aquest és també un dels llibres més densos i destacables dins l’extensa obra de l’autor, perquè conté una gran riquesa d’idees fonamentals per a la correcta comprensió de la sophia perennis i aborda un amplíssim ventall de temes veritablement cabdals per a situar l’home en relació a Déu i l’Univers.

Frithjof Schuon (Basilea, 1907 – Bloomington, 1998) és autor de nombroses obres de metafísica i d’estudi comparat de les religions en les quals ha presentat els ensenyaments fonamentals de les grans savieses tradicionals entesos, més enllà de la multiplicitat de les formes, en la seva unitat essencial i la seva veritat immutable. És considerat el més gran representant de l’escola de pensament anomenada «perennialista», a la qual pertanyen, entre d’altres, au- tors com René Guénon, Ananda K. Coomaraswamy o Titus Burckhardt, i un gran metafísic i mestre espiritual l’ensenyament del qual recull l’herència del platonisme, el sufisme, l’advai- ta-vedânta de Shankara i la visió primordial del cosmos dels indis nord-americans.