Les rondalles catalanes del Príncep encantat

La metamorfosi és la característica fonamental deis contes del cicle de l’espòs transformat. L’heroi, generalment un príncep o un cavaller, ha sofert l’encanteri d’un gegant o d’una bruixa —no sabem per quins motius— i ha quedat convertit en un ésser sobrenatural, un animal o un monstre, que es comporta, però, com un ésser humà, i només podrà recuperar la seva identitat a través de la voluntat i l’amor de la dona que el salvarà.

Aquesta estructura narrativa, tan senzilla, es repeteix de manera quasi idèntica en tots aquests contes, que esdevenen diferenciats per una sèrie de petits complements i matisacions aportats pel narrador que els recrea. Això, juntament amh la gran quantitat d’exemples que en podem reunir, demostra el grau de popularitat ul llarg dels segles del tema del príncep transformat.

Són històries que pertanyen a la tradició oral, transmeses generació rere generació, i que amh cl temps han estat escrites i reelahorades per diferents autors i recopiladora, (iràcies a la seva luhor, ara cl lector modern pot situar-se en un món meravellós, més enllà dels pous més profunds i les coves més tenebroses. I uixí, de la mà de l’heroïna, recórrer hoscos i palaus; conèixer els patiments i les proves «pie s’han de superar per tul de desfer el maleït encantament i acompanyar, d’amagat, les hores de solitud de la protagonista.

Maria de la Pau Janer (Palma, 1966 és doctora en filologia catalana i escriptora (ha publicat diverses novel·les). Actualment és professora a lu Universitat de les Illes Balears. Des de fa una sèrie d’anys es dedica u treballar sobre el tema de les rondalles que presenten la figura de l’espòs víctima d’un encanteri, tema que constituí la base de la seva tesi de llicenciatura, Introducció a les rondalles del cicle de l’espòs transformat, premi d’investigació Valeri Serra i Roldó, i que amplià després en lu seva tesi doctoral, Les rondalles del cicle de l’espòs transformat (Pervivència en la literatura catalana de tradició oral).